Aure Séguier
17-10-2013
Economic, ecologic, bon per la santat, lo velò es de mai en mai utilizat pels desplaçaments en vila.
Es un biais de se desplaçar economic, ecologic e esportiu. L’usatge de la bicicleta es en aumentacion dempuèi qualques annadas dins mai d’una vila. A Lion, es estat multiplicat per tres en uèit ans, a Bordèu passèt de 3 a 8 % dels desplaçaments entre 2000 e 2010.
Aquel interès creissent se pòt aisidament explicar. Una bicicleta còsta quicòm coma 150 euros per an se comptam a l’encòp la crompa e l’entreten. Es pas polluenta e las infrastructuras pels velòs son mai aisidas a metre en plaça que las per las veituras. A mai, fariá economisar cada an 5,6 miliards d’euros en despensas de santat.
Politicas d'incitacion
Mas l’aumentacion de l’utilizacion d’aquel mòde de transpòrt es pas repartida d’un biais equitable. Dins d’unas vilas coma Estrasborg, son per exemple 15 % dels trajèctes que son faits a bicicleta, quand a Marselha son sonque 1 %. Perqué de talas diferéncias ? L’acapçament de las vias, l’ofèrta de possibilitats d’estacionament, la mesa a disposicion de velòs en liure servici son de factors decisius dins la practica dels usatgièrs.
Dempuèi 2006, l’Estat francés cèrca a encoratjar lo desvolopament del transpòrt a bicicleta. Creèt lo pòste de coordinator interministerial pel desvolopament de l’usatge del velò per ligar amassa los diferents actors e renfortir lor mobilizacion comuna. Dispausa d’un budgèt pròpri per encoratjar la practica, sostenir las activitats dels actors del sector, realizar d’estudis, organizar d’accions de comunicacion e de promocion e produire fichas e documents tecnics.
En 2011, lo ministre encargat dels transpòrts presentèt lo Plan nacional velò, qu’identifica las accions prioritàrias de menar. E en junh passat, lo Comitat de pilotatge per l’elaboracion del plan nacional d’accion « mobilitats activas » s’acampèt pel primièr còp. A per mira, entre autres, de promòure la marcha e la bicicleta coma biais de se desplaçar.
Adaptar l’urbanisme
Las politicas menadas per las collectivitats an una granda influéncia dins lo desvolopament de l’utilizacion del velò. D’efièit, una de las primièras causas a far es d’acapçar l’espaci per favorizar aquel usatge. La continuitat de las pistas ciclablas, los « sedaces velòs » que permeton als ciclistas de se posicionar davant las veituras als lums de senhalizacion, los fuòcs diferits que lor permeton de desmarrar davant las autòs, los dobles sens especials per las bicicletas son d’acapçaments que favorizan aquel mòde de transpòrt. Lo « virar a dreta », novetat de 2012, permet als ciclistes de virar a dreta quand lo fuòc es roge, se respèctan la prioritat dels pedons.
Mas en mai de la circulacion se pausa la question de l’estacionament. Es fòrça importanta en causa del nombre de raubaments fòrça naut. A l’ora d’ara, son mai de 1000 bicicletas que son raubadas cada jorn sul territòri francés. Es doncas primordial pels usatgièrs de las poder estacar aisidament. En 2008, las vilas mai pertocadas per la question prepausavan sonque 3 a 4 plaças d’estacionament de velòs per 100 personas. Demòra doncas encara de camin.
A mai, la question se pausa del parcatge de las bicicletas dins los lòtjaments collectius o suls luòcs de trabalh. Dempuèi 2012, los abitats collectius o los bastiments coma los burèus e los comèrcis qu’an un parcatge devon preveire un local pels velòs. Dins los lòtjaments ancians, de mesuras son presas. A Lion, an transformat una anciana lòtja de gardiana en local a velòs. A Naoned, an fait gerir de tals locals per un arrendaire social. Mas i a encara fòrça trabalh de far, e una de las proposicions del Plan nacional velò de 2011 es d’instituir un crèdit d’impòst per ajudar los proprietaris de bastiments existents a realizar d’estacionaments securizats.
Incitar e comunicar
D’autras mesuras fiscalas son preconizadas per aquel tèxte. Una indemnitat quilometrica non impausabla especifica als trajèctes trabalh-domicili faits en bicicleta, una TVA redusida per las reparacions, un crèdit d’impòst per la crompa d’un velò a assisténcia electrica... Ja, dempuèi 2009, los emplegaires prenon en carga la mitat dels abonaments dels salariats alprès de servicis de locacion de bicicleta sul camin entre l’ostal e lo trabalh.
En mai de tot çò que pertòca l’acapçament, lo Plan velò insistís sus la question de la comunicacion. Parla d’ « afirmacion publica de sos atots [del velò] per tots ». La reconeissença publica de la bicicleta seriá « sul bon camin... alprès d’unas categorias mas pas pro dins la populacion en general ». Cal per exemple ensenhar la practica de la bicicleta tre l’escòla primària, encoratjar lo desvolopament de velò-escòlas per totes, incitar de personalitats a utilizar aquel mejan de transpòrt...
Mas favorizar l’usatge del velò es quicòm que se sosca en ligam amb los autres mòdes de desplaçament. Cal pensar a l’articular amb los transpòrts collectius. Cal per exemple preveire de possibilitats d’estacionament per las bicicletas a proximitat de las garas o de las estacions de tram e d’autobús. L’idèa, coma o ditz lo Plan nacional velò, es de « passar d’un urbanisme indiferent o ostil a la bicicleta (...) a un urbanisme favorable », mas al dintre d’una reflexion mai granda sul desvolopament dels transpòrts e la mobilitat durabla.
Lo marcatge bicycode
Lo marcatge bicycode es un marcatge preventiu dels velòs contra lo raubament. Un numèro unic es engravat sus la bicicleta. Lo ciclista recep un passapòrt velò amb aquela immatriculacion e un mot de passa. Las informacions son dintradas dins una basa de donada securizada. Atal, en cas de raubament, lo velò pòt èstre restituit a son proprietari se
la polícia lo retròba.
Inf. : www.bicycode.org
La Maison du Vélo de Tolosa es una estructura que fedèra las iniciativas a l’entorn de la bicicleta. Fa de locacion, de formacion, de sensibilizacion...
Sylvain Boux, director d’aquela estructura originala, ne nos ditz un pauc mai :
